-
Amb ella vaig aprendre:
els principis bàsics de la fotografia.
Cap allà 1986 vaig començar a utilitzar
la càmera de fotos del meu pare,
poc em pensava que em portaria fins aquí.
-
Amb ella vaig aprendre:
el que era la imatge en moviment.
Aquesta és la primera que vaig utilitzar,
la càmera de la família. A principis dels 90
les càmeres de vídeo de 8mm
van transformar el comportament
de la gent durant les vacances.
-
Amb ella vaig aprendre:
a saber on anava cada dit per escriure ràpid.
El regal de la meva àvia per la primera comunió, l'any 1982, increïble però vaig
arribar a las 420 per minut, ara no hi arribo ni per equivocació.
-
Amb ella vaig aprendre:
que volia dir editar un vídeo.
Ara suposo que seria una barreja entre
desesperació i frustració, però a mitjans dels 90
era el que hi havia, i si tenies la sort de tenir un
aparell de vídeo amb "AudioDub",
ja no podies demanar més.
-
Amb tot això vaig aprendre:
a revelar fotografies.
Revelador, paro i fixador, aquests eren els banys que li teníem que donar
al paper, un cop exposat a l'ampliadora, perquè per art de màgia apareguessin
les imatges, era un moment màgic.
-
Amb tot això vaig aprendre:
a retocar i trucar fotografies.
La llum vermella, el temporitzador i l'ampliadora, una meravella. Fer màscares
amb una cartolina retallada, efectes de "bokeh" deformant el paper sandvitx
de negatius..., mil invents per aconseguir efectes diferents, pura artesania. Em vaig
engantxar gràcies a l'afició del meu pare.
-
Amb ell vaig aprendre:
a entendre que era un ordinador.
El culpable de tot, el MSX Sony HB-75P, l'any 1984, a partir de llavors,
enganxat a aquestes màquines que tantes emprenyades ens han
costat, sí també son una meravella, ja ho sé.
-
Aquí he arribat, de moment:
de veritat que hi ha vegades que em sembla impossible.
