Potser sí que tan sols és això, una línia. Però per molts, aquesta línia durant el cap de setmana passat va significar moltes coses, 42.195 metres de pintura blava pels carrers de Barcelona, que per més de 20.000 corredors estaven plens d’emoció, de superació, d’entrenaments, d’amistat, de pactes amb la parella, amics, familiars per trobar unes hores per sortir a córrer, d’avui vaig a dormir aviat, de «el cap de setmana em llevo més aviat que els dies de cada dia per anar a entrenar», de dolors fantasmes, de pors, d'»avui només he pogut córrer 20 km i em tocaven 30″, de «perquè ara em fa mal el genoll», d’abraçades, de complicitat, de mirades, de passes en fals i sobretot de treball en equip, sí almenys per mi, de treball en equip.

Cadascú fa la seva marató, amorrat a la línia blava i en el seu món, encara que al voltant hi portis els teus amics, però durant tots els mesos anteriors, tots els entrenaments han estat en equip i és gràcies a aquest treball que es pot arribar al final de la línia. És emocionant veure tot això a les cares dels corredors i de la gent que els anima, crec que és unes de les coses que més m’agrada fotografiar. Aquest any a un mes vista m’he trencat i no l’he pogut fer, encara sort que sempre queda el botó de disparar.