cat | esp | eng

Mitja Marató de Granollers 2017


Un any més s’acosta la Mitja Marató de Granollers, la «mitja» pels amics, aquesta edició és la 31, i ja fa anys que és un referent. Sempre ha estat un dia especial a la nostra ciutat, almenys per mi, tant els anys en que era un espectador, com ara que ja fa uns quants que la corro. Però aquest any no la faré, però d’una manera volguda i premeditada, la vull gaudir, i la vull gaudir des de fora, mirant, animant i fotografiant, els molts amics i amigues que si la correran. Per alguns serà una mitja més, ja en porten moltes a les cames, però per d’altres serà la primera que fan i que porten mesos preparant, i per alguns serà l’única mitja que faran en tot l’any, la de Granollers. A tots molta sort i a gaudir, conec bé la sensació de nerviosisme que corre per les cames i la panxa els dies previs a un repte com aquest, i puc dir, que avui, jo també tinc aquesta sensació. Diumenge serà un gran dia, ens ho passarem bé. És quan corro que hi veig clar.

Aquest matí he anat a fer un vol per la fira de la Mitja, és molt agradable, anar veient a un i a l’altre, tots somrients, tots contents. «I tu que faràs? Com aniràs?», «Jo vaig a gaudir a passar-ho bé», tot sabem que l’objectiu és aquest, però un cop ets a dins, com et trobis una mica bé, ai, sí, llavors t’entren les preses i comences a còrrer per entrar amb el cap ben alt pel centre de Granollers.

Per mi és com la festa major d’hivern de Granollers, hi ha moltes coses a fer, hi ha molta gent pel carrer, tothom va amunt i avall, i et comences a creuar amb aquells coneguts que no acostumes a veure. En definitiva és tot un espectacle. Repeteixo, demà ens ho passarem bé.

La Mitja deixa empremta, aquí va l’escrit d’algú que està a l’altre punta del món, esperant la mitja de Granollers:

«Primer diumenge de Febrer i un any més ja la tenim aquí, La Mitja de Granollers.
Per molts: la primera o la darrera , la que fas amb ressaca, la que vols millorar marca, la que corres per algú, la que fa un fred que pela, la que acompanyes un amic, familiar o company, la que et porta molts records, la que fas sol o en grup, la que fas de públic animant els amics i desconeguts, la que fa 5,10 o 20 tan és el motiu n’hi ha tants com corredors.
La veritat, per mi, és estrany aquets cap de setmana: i quant tanco els ulls recordo l’ambient de salut, felicitat, il·lusió, els carrer plens de gent caminant amunt i avall alguns amb la bossa del corredor amb un gran somriure per què ja tenen el dorsal, els nens fent la mini, les mames cridant com boges, les cares de felicitat tant dels corredors com del públic, els nervis de la sortida i les llàgrimes de arribada… podria seguir.
Ostres!! no deixo de mirar el rellotge per saber l’hora de Granollers, per fer el recorregut mentalment, i estar el costat de tots els meus amics que corren els 5km, 10km ó 21km i veure com criden, els voluntaris que estan a cada quilòmetre, veure algun conegut, saludar a tothom, cridar ben fort i somriure ….
Des de l’altre punta del món us envio els meus crits d’ànims : Vinga som-hi, va que tu pots, això ja ho tenim, sou els millors …
Felicitats a tots sou uns «cracks»!
Mireia»

Us deixo amb un vídeo de timelapse que vam fer l’any 2011, quan encara no teniem sliders, ni traveling de timelapse, però si ganes de provar coses. El vam fer amb uns amics en Xavi Resina, productor i gran aficionat a la fotografia, i en Toni Jiménez reconegut fotògraf de Granollers, sempre és divertit fer coses amb amics.

PD: Gràcies també als organitzadors de la mitja, en especial al Toni Cornella i la Marta Cañas per deixar-nos gaudir-la des de dins.